L'HOME, LA BÈSTIA I LA VIRTUT
Paolino és un professor respectable que amaga un secret: està enamorat de la senyora Perella, la mare d'un dels seus alumnes, casada amb un marit que duu una doble vida quan no és a la ciutat. Quan la dona descobreix que està encinta de Paolino, aquest, per evitar l'escàndol, es veurà obligat a organitzar una trobada eròtica entre la muller i el marit, un mariner rude com un animal que fa anys que defuig els seus deures conjugals. Paolino, el mariner i la senyora Perella, o el que és el mateix, l'home, la bèstia i la virtut viuran, aquell vespre, un sopar inoblidable.
EQUIP:
Autor: Luigi Pirandello
Traducció: Versió de Josep Seguí
Director: Ramon Ribalta
ACTORS:
Rosaria: Anna Vidal
Toto: Manel Labrandero
Paolino: Josep Seguí
Guiglio: Oriol Alguersuari
Belli: Albert Balart
Sra. Perella: M. Antònia vidal
Nono: Joan Valls i Bernat Quintana
Doctor Pulejo: Josep Barceló
Gracia: Carme Rocabruna
Mariner: Pep Carpena
Capità Perella: Joan Fargas
Càsting: Joan Bta. Torrella
Producció: Josep Garrido
Espai escènic: Ramon Ribalta
Escenografia: August Duch
Disseny vestuari: Alícia Martorell
Creació vestuari: Carme Rocabruna
Il·luminació: Manel Soto
Realització teló: Jóseo i els seus alumnes de l'Estudi 563: Begoña Pérez, Juan José Torres, Lluïsa Romero, Montse Vinaga, August Duch, Enric Barrachina, Aurelia Karsenty
Operador de llum i so: Manel Soto
Estris escènics: Montserrat Fité i David Tudela
Realització de vestuari: Equip de modistes Teatre del Sol
i la col•laboració de: Francesc Martí
Direcció: Ramon Ribalta
Assistent de direcció: Mireia Ribalta
Disseny gràfic: Albert Novellón
Promoció i imatge: Emili del Bas i Salvador Fité
Gerència: Francesc Garriga
Impressió: Josep Vera
http://www.teatredelsol.org/obresFicha.php?obraid=31
L’home, la bèstia i la virtut, escrita l’any 1919, és l’obra de Pirandello que, possiblement, més ha desconcertat els crítics. Una obra que, a primer cop d’ull, sembla desentonar amb la línia dramàtica i psicològica de l’autor de Sis personatges en cerca d’autor, Enric IV. Així és si us ho sembla, Els gegants de la muntanya...
També aquí Pirandello ens presenta uns personatges que freguen la bogeria perquè raonen massa; però ho fa des del gènere "grottesco", on la desesperació es converteix en una gran rialla sarcàstica. Un joc àcid, corrosiu i divertit, que traspua, però, l’angoixa de l’autor en acceptar les veritats tangibles dels seus personatges.
I com va deixar escrit Salvador Espriu, "l’importa’n en teatre no és el problema, ni tan sols l’argument, sinó les raons dels personatges."
Articles al diari "El 9 Nou"
Dia 28/10/1995
Dia 11/12/1995
