BÚFALS

Escrit extret de la revista Temporada Alta de Girona.

En els darrers anys, sense deixar de banda la seva vessant com a actor, Pau Miró s’ha revelat com un dels nous dramaturgs catalans amb una mirada més personal. Després de l’èxit de públic i crítica de Plou a Barcelona i la seva consolidació amb les obres Bales i Ombres, Somriure d’elefant i Singapur, el festival acull l’estrena del seu nou text. Com si es tractés d’un conte, Búfals aborda els vincles familiars en una educació de supervivència, i forma part de la trilogia Búfals, Lleons, Girafes, tres textos que aborden des de perspectives diferents, l’agressivitat i la solitud que genera el creixement en les grans ciutats.

“És el conte de cinc germans que viuen i treballen en una bugaderia d’un barri difícil. Quan eren petits un dels germans va desaparèixer. El pare els va explicar que un lleó se l’havia emportat i que ja no tornaria mai més... El pare, la mare, els germans, porten molt temps mirant de refer-se, però no resulta fàcil... Uns anys més tard la mare, incapaç de suportar-ho, desapareix, els abandona, se la menja un lleó, com vulgueu. El pare, que fins aleshores ho havia aguantat tot, un dia ja no pot més i també desapareix. La culpa és dels lleons diuen els germans. Junts miren de tirar endavant. De tant en tant juguen a imaginar com seria en l’actualitat el seu germà si un lleó no se l’hagués cruspit als 8 anys.”
Pau Miró